Cercar en aquest blog

dimecres, 18 d’abril de 2012

Pressuposts 2012: l'ofensiva sense precedents



S'esgoten els adjectius. La nostra capacitat de sorpresa no té límits. PROSOCIAL manifesta que conquestes que daten dels anys vuitanta avui són paper banyat. L'atac als pilars d'una societat mínimament igualitària no té precedents en la Espanya postfranquista. La nostra associació mitjançant aquestes paraules vol donar a conèixer les dimensions d'aquesta ofensiva, dibuixar els seus efectes actuals i cridar a unificar esforços i respostes.
Els retall en el pressupost dels serveis socials és brutal, però aquesta davallada dins l'actual panorama frega la negligència criminal. Quina és la situació social a on exploten aquests retalls?
Més de 5 milions d'aturats, a prop de mig milió de famílies desnonades, el col·lectiu d'usuaris dels Serveis Socials ha crescut en un 39%,  el 48% dels joves menors de 30 anys aturats, una de les taxes de fracàs escolar més alta de l'UE, 8 milions de persones sota el llindar de la pobresa, un 20 % de pobresa infantil. Sabem que les xifres difícilment abasten ni una mil·lèsima part del malestar que volen expressar, però poden ajudar a mostrar l'abast de la fractura social.

En què consisteix aquesta operació de cirurgia social?
El pressupost d'atenció a la dependència ha minvat en un 5'7%.
Han desaparegut, repetim, han desaparegut 283 milions que l'estat repartia a les comunitats autònomes per a l'aplicació de la llei de la dependència. 
El finançament de l'estat als serveis socials municipals ha minvat de 86 a 50 milions d'euros, l'any passat ja es varen retallar 9 milions. 
El finançament destinat al pla nacional sobre drogues ha minvat un 28%, respecte a les persones majors un 39%, discapacitat un 19%. Respecte a l'atenció a infància i famílies un 42%.

Respecte a les prestacions bàsiques dels serveis socials s'ha retallat un 43%. Això ho valorem com el simple acte d'abandonar als ciutadans més necessitats, promovent un escenari de necessitat i violència que haurà de menester en el futur de molta repressió i  crits al cel pels contenidors cremats i els vidres trencats. 

Desapareixen 2.458 milions del servei públic d'ocupació estatal, a més de que es retallen 1.500 milions d'euros en polítiques actives d'ocupació, xifres dignes d'una enciclopèdia de vinyetes del Roto.
L'associació de directors i gerents de Serveis Socials denuncien que aquests pressuposts impliquen el tancament de 582 centres de Serveis Socials, l'acomiadament de 12.265 treballadors i que minvi l'atenció dels usuaris en a prop  de 3 milions de persones. 

Aquests pressuposts són la voluntat decidida de construir una societat polaritzada. Els eixos d'aquesta Espanya ideal són una competitivitat en base a salaris molt baixos, drets dels treballadors inexistents, un estat del benestar en una permanent UCI, una educació classista i elitista. Un estat a on l’excel·lència sigui per a uns pocs, pels que poden, per a aquells a qui se'ls aplica l'amnistia fiscal per la qual se'ls perdonen un 20% dels imposts i les multes. Aquí en la nostra terra el paradís és un paradís fiscal. 

A les Balears aquests pressuposts cauen a la seva terra de promissió, ja que som líders en desnonaments amb un creixement d'un 24%, i la taxa de desnonaments més alta de l'estat per mil habitants. A més de ser la comunitat autònoma amb la inversió pública en serveis socials més baixa de tot l'estat. 
No hi ha una resposta-reacció, n’hi ha moltes. 

Construir fronts d’anàlisi i acció amb altres entitats, sectors i moviments. Mobilitzar consciències i organització. Ferms explicant, denunciant, creixent.
 
No ens estem jugant l'estat del benestar, ens juguem el model de societat, les oportunitats i drets d'avui i  de demà. Hem de ser com la compradora del poema de Bertolt Brecht, la dona major que no pot comprar res, però que acudeix cada dia a mostrar la seva pobresa als seus conciutadans: Si els que no tenim res, deixam d'anar a on s'exhibeix el menjar, podrien pensar que no necessitem res. Però si venim i no podem comprar res, es sabrà de quina manera són les coses.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada