S'esgoten els adjectius. La nostra capacitat de
sorpresa no té límits. PROSOCIAL manifesta que conquestes que daten dels anys
vuitanta avui són paper banyat. L'atac als pilars d'una societat mínimament igualitària
no té precedents en la Espanya postfranquista. La nostra associació mitjançant
aquestes paraules vol donar a conèixer les dimensions d'aquesta ofensiva,
dibuixar els seus efectes actuals i cridar a unificar esforços i respostes.
Els retall en el pressupost dels serveis socials és
brutal, però aquesta davallada dins l'actual panorama frega la negligència
criminal. Quina és la situació social a on exploten aquests retalls?
Més de 5 milions d'aturats, a prop de mig milió de
famílies desnonades, el col·lectiu d'usuaris dels Serveis Socials ha crescut en
un 39%, el 48% dels joves menors de 30 anys aturats, una de les taxes de
fracàs escolar més alta de l'UE, 8 milions de persones sota el llindar de la
pobresa, un 20 % de pobresa infantil. Sabem que les xifres difícilment abasten
ni una mil·lèsima part del malestar que volen expressar, però poden ajudar a
mostrar l'abast de la fractura social.
En què consisteix aquesta operació de cirurgia social?
El pressupost d'atenció a la dependència ha minvat en
un 5'7%.
Han desaparegut, repetim, han desaparegut 283 milions
que l'estat repartia a les comunitats autònomes per a l'aplicació de la llei de
la dependència.
El finançament de l'estat als serveis socials
municipals ha minvat de 86 a 50 milions d'euros, l'any passat ja es varen
retallar 9 milions.
El finançament destinat al pla nacional sobre drogues
ha minvat un 28%, respecte a les persones majors un 39%, discapacitat un 19%.
Respecte a l'atenció a infància i famílies un 42%.
Respecte a les
prestacions bàsiques dels serveis socials s'ha retallat un 43%. Això ho valorem
com el simple acte d'abandonar als ciutadans més necessitats, promovent un
escenari de necessitat i violència que haurà de menester en el futur de molta
repressió i crits al cel pels contenidors cremats i els vidres
trencats.
Desapareixen 2.458 milions del servei públic
d'ocupació estatal, a més de que es retallen 1.500 milions d'euros en
polítiques actives d'ocupació, xifres dignes d'una enciclopèdia de vinyetes del
Roto.
L'associació de directors i gerents de Serveis Socials
denuncien que aquests pressuposts impliquen el tancament de 582 centres de
Serveis Socials, l'acomiadament de 12.265 treballadors i que minvi l'atenció
dels usuaris en a prop de 3 milions de persones.
Aquests pressuposts
són la voluntat decidida de construir una societat polaritzada. Els eixos d'aquesta
Espanya ideal són una competitivitat en base a salaris molt baixos, drets dels
treballadors inexistents, un estat del benestar en una permanent UCI, una
educació classista i elitista. Un estat a on l’excel·lència sigui per a uns
pocs, pels que poden, per a aquells a qui se'ls aplica l'amnistia fiscal per la
qual se'ls perdonen un 20% dels imposts i les multes. Aquí en la nostra terra
el paradís és un paradís fiscal.
A les Balears aquests pressuposts cauen a la seva
terra de promissió, ja que som líders en desnonaments amb un creixement d'un
24%, i la taxa de desnonaments més alta de l'estat per mil habitants. A més de
ser la comunitat autònoma amb la inversió pública en serveis socials més baixa
de tot l'estat.
No hi ha una resposta-reacció, n’hi ha moltes.
Construir fronts d’anàlisi
i acció amb altres entitats, sectors i moviments. Mobilitzar consciències i
organització. Ferms explicant, denunciant, creixent.
No ens estem jugant l'estat del benestar, ens juguem
el model de societat, les oportunitats i drets d'avui i de demà. Hem de ser com la compradora del
poema de Bertolt Brecht, la dona major que no pot comprar res, però que acudeix
cada dia a mostrar la seva pobresa als seus conciutadans: Si els que no tenim
res, deixam d'anar a on s'exhibeix el menjar, podrien pensar que no necessitem
res. Però si venim i no podem comprar res, es sabrà de quina manera són les
coses.
