Cercar en aquest blog

divendres, 28 d’octubre de 2011

UN BELL SOMNI

UN BELL SOMNI

Això era i no era...

Record un dia de febrer de 1983, ja fa gairebé 30 anys, Si, era un dels pocs privilegiats que començavem a treballar dins d'un nou espai, els Serveis Socials, tan sols érem Assistents socials i em van encarregar un repte, començar a construir els serveis socials i va començar el tremolor, l'esperança la il•lusió, les ganes de crear, aquell dia em va venir una frase al cap
TOT ESTAR PER FER I TOT ÉS POSSIBLE.

Va començar un nou camí, un nou viatge a Ítaca, nous projectes, noves il•lusionis,
l’ atenció primària, la descentralització, servei d'ajuda a domicili, la prevenció de la inadaptació infantil-juvenil, el treball amb suport, ajudes tècniques, voluntariat, inserció laboral, estades temporals, famílies cuidadores, acolliment, tuteles, famílies nombroses, accessibilitat, centres de dia, llars de majors i discapacitats, projectes psicopedagògics,
necessitats educatives especials, atenció a famílies desestructurades, atenció a dones maltractades, igualtat de gènere, atenció als drogodepenents,
malalts mentals, discapacitats, la SIDA, minoria ètnica gitana,…

Si, amigues/cs, companyes/s, vaig tenir el privilegi d’eser un dels “bojos” que van començar a construir EL NOSTRE INCIPIENT ESTAT DEL BENESTAR i avui, AQUÍ I ARA ens trobem gairebé 30 anys després, centenars, milers de professionals de l'àmbit social, desenes d'entitats especialitzades i milers i milers de ciutadanes/s que al llarg d'aquests 30 anys hem tingut l'honor i el plaer de conèixer, d'escoltar els seus problemes i també les seves il•lusions, junts hem caminat un llarg camí, junts hem millorat LA SEVA QUALITAT DE VIDA, la culminació d'aquest procés ha estat la nova Llei de Serveis Socials.

Avui 28 d'octubre 2011 gairebé 30 anys després, estic aquí, cabrejat, indignat però això si, amb tota la meva dignitat i tota la convicció que hem sabut construir un mínim ESTAT DEL BENESTAR i QUE HEM MILLORAT LA QUALITAT DE VIDA DE MILERS I MILERS DE CIUTADANES/S DE EL NOSTRE PAIS.

Tot això ho hem fet treballant colze amb colze amb mestres, educadors, monitors, metges, infermeres, terapeutes, treballadores familiars, psicòlegs, pedagogs, advocats, Entitats socials … i ningú, cap partit polític, ni cap excusa, té el dret de destruir tot el que hem aconseguit i molt menys en “aquests temps que correm”.

Ens empara la nostra història recent (gairebé 30 anys), les nostres lleis, el nostre parlament, la nostra dignitat, per tot això vull expressar, que tenim la força de la raó, tenim esperança, il•lusió, alegria i si em permeteu vull dir molt alt
CRIDEM, QUI SOM I QUE TOTHOM HO ESCOLTI.
PER DIGNITAT, NO A la DESTRUCCIÓ DE L'ESTAT DE BENESTAR

Això era i no era…

Rafel Cifre (treballador social)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada